subs flash

Centre Espriu Arenys

El Centre Salvador Espriu d'Arenys de Mar permet la consulta del fons documental. A la vegada, ofereix orientació i assessorament sobre l'obra i la personalitat de Salvador Espriu.

Llegir més

Agenda d'activitats

L'agenda de l'any Espriu es projecta en activitats a tot el territori, amb actes centrals, exposicions, representacions teatrals, actes de difusió lectora i presència als mitjans de comunicació.

Llegir més

Esdeveniment Destacat

Imprimeix
03
May

El narrador escamotejat

 

id 232

 

Conferència de Vicenç Pagès sobre "El narrador escamotejat" en el marc del cicle "Itineraris" Salvador Espriu. (...)

Dijous, 2 de maig, a l’Ateneu Barcelonès, va tenir lloc la cinquena conferència del cicle “Itineraris Salvador Espriu”, que va versar sobre El narrador escamotejat, a càrrec de l’escriptor Vicenç Pagès que va presentar cronològicament els libres de narrativa de Salvador Espriu i, va exposar trenta-tres consideracions algunes molt personals i fins i tot discutibles, com va dir ell mateix, que li havien suggerit la lectura dels llibres d’Espriu.

Pagès va començar recordant que el 1929, quan el poeta només tenia quinze anys, havia publicat Israel, un llibre de gairebé 100 pàgines i que als vint-i-quatre anys havia publicat ja set llibres, cap dels quals era de teatre ni de poesia, sinó que cobrien totes les formes de la prosa, des del microconte fins a la novel·la. Per contra en els següents quaranta-set anys, havia publicat uns quants contes però un sol llibre de narrativa, Les roques, el mar i el blau.

I va afegir que, tot el que se li havia escatimat als anys trenta, li havia estat reconegut finalment des de les instàncies més contraposades. El tomb es va produir el 1969 amb un article de Joan Ferraté a la revista Serra d’Or, que valorava l’obra en prosa d’Espriu per damunt de la poesia. El 1971, al volum Literatura catalana contemporània, de Joan Fuster, s’hi llegia: “Com a narrador, Espriu és encara més complex i personal que com a poeta”. Dos anys més tard, Antoni Vilanova escrivia a “Destino” que Ariadna al laberint grotesc era “una de les creacions més subjugadores i originals de la literatura catalana contemporània” i, a la Gran Enciclopèdia Catalana el definien com “el narrador més origjnal de la seva generació”. El 1966, Ferran Toutain i Xavier Pericay el consideraven, a El malentès del noucentisme “un dels exponents més brillants de la prosa de l’època”. I va conclouré que potser al capdavall, Espriu tenia raó quan, als anys vuitanta, va aconsellar a una autora inèdita: “No tingui pressa”.

Pagès va explicar que molts ciutadans vinculen el nom d’Espriu a la poesia i al teatre, potser perquè és el que va escriure durant la segona etapa de la seva vida. En canvi va explicar que més d’una persona a qui li havia parlat de la conferència li havia confessat que el que més valorava d’Espriu era la narrativa.

I va finalitzar la conferència amb la consideració número 33 afirmant que “els primers llibres de narrativa se li havien escamotejat perquè era massa jove, i l’últim llibre de narrativa Les roques i el mar, el blau perquè era massa poeta.”

El cicle continuarà durant la tardor, a partir dels mesos de al setembre – octubre, amb cinc conferències més al Saló Vigatà del Palau Moja.


Crònica cedida per la Institució de les Lletres Catalanes.


Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Galeria d'imatges de l'Any Espriu

Organitza:

Patrocinadors:


logo gene
logo assistencia
logo damm
logo Ed62
logo Ed62

 

Col·laboradors:


  • logo tv3

  • logo catradio

  • logo ajuntament

  • logo diputacio

  • logo dip_girona

  • logo aj_arenys

  • logo xarxa

  • logo ilc

  • logo corporacio

  • logo rllull

  • logo conca

  • logo illc

  • logo barça

  • logo ensenyament

  • logo mnac

  • logo el Temps

  • logo arcs

  • logo hermeneia

  • logo lab

  • logo radio4

  • logo ramon

  • logo apm